La recerca del veler adequat per a nosaltres va durar uns quants anys i va ser un procés complex. Sense entrar en massa detalls, aquestes són algunes de les preguntes que ens vam fer.
Monocasc o catamarà?
Tota la meva formació l'he feta a la badia de San Francisco en monocascs, des de cursos bàsics de quilla fins a navegació costanera, en una àmplia varietat de velers, des de Colgate 26 fins a Beneteau i Dufour 41. Però també hem llogat catamarans diverses vegades al Carib Oriental. Així que tenim una idea força clara dels avantatges i inconvenients dels dos tipus d'embarcació.
Si puc establir una analogia entre velers i motocicletes, diria que els monocascs són com les motos de trial, mentre que els catamarans s'assemblen més a les motos de carretera. En condicions dures i navegant de cara al vent, un monocasc pot tallar les ones, com una moto de trial que supera tot tipus d'obstacles. Els catamarans de creuer, en canvi, estan més ben adaptats per navegar a favor del vent als alisis, igual que les motos de carretera estan pensades per a asfalt.
Al final, per a l'ús que en volíem fer, ens vam decidir per un catamarà basant-nos en aquests factors (entre d'altres):
- Habitabilitat: Com a residents a bord, volíem tenir més comoditats.
- Redundància: Dos cascos, dos motors, dos alternadors, dos timons.
- Maniobrabilitat: El calat reduït permet fondre més a prop de la costa.
Difícil decisió. Vam elaborar una llista de requisits i vam anar a diversos salons nàutics per veure i comparar embarcacions una al costat de l'altra. Leopard, Lagoon i Fountaine Pajot van ser els nostres candidats finals. Havíem llogat Leopards moltes vegades en el passat, i ens agradava la seva construcció, la distribució interior i com navegaven. Leopard complia la majoria dels nostres requisits, amb el Lagoon en un llunyà segon lloc.
Nou o de segona mà?
Si haguéssim tingut el privilegi de disposar de molt temps lliure per anar a veure velers de segona mà, probablement ho hauríem fet. Hi ha molts velers de segona mà excel·lents! Els catamarans de creuer, però, són més populars a la costa est dels Estats Units, al Carib o a la Mediterrània. Això vol dir que cal agafar un avió per anar-los a veure, fer una prova de mar, contractar un perit, treure l'embarcació de l'aigua, etc. El procés de comprar un veler de segona mà és molt llarg. Amb una feina a temps complet, malauradament, aquesta no era una opció per a nosaltres.
Però al cap i a la fi, el factor decisiu va ser que la Yuka es va enamorar del nou model 2018 del Leopard 40, i per veure algun d'aquests velers al mercat de segona mà hauríem d'haver esperat uns quants anys. El nostre objectiu sempre ha estat fer-ho abans del 2020...
Així que vam decidir comprar-lo nou. Vam trucar al nostre contacte a Miami i vam disparar el gallet.
