Ouro Preto, abril del 2019

Durant la nostra estada a Rio, per descansar una mica del carnaval amb els nostres amics Joaquin i Monica, vam decidir llogar un cotxe i visitar Petropolis. La visita em va despertar curiositat perquè havia llegit que el pioner de l'aviació Santos Dumont era d'allà. Petropolis és a només unes hores de Rio; havia de ser una simple excursió d'un dia.

Però no imaginàvem pas... que aquell seria tan sols el principi d'un viatge molt més interessant i llarg. Bé, en certa manera em vaig adonar que Joaquin tenia alguna cosa al cap quan em va demanar que m'assegurés de portar els passaports...

Vam arribar a Petropolis ben d'hora al matí i vam passar un dia agradable visitant el Palau Reial i aprenent sobre la història d'aquest gran país.

Després vam visitar la casa de Santos Dumont, molt interessant des d'un punt de vista arquitectònic. A primera vista sembla un xalet d'estil alpí, però quan t'hi fixes en els detalls descobreixes tot de invencions curioses, com ara l'escala: cada graó té espai només per a un peu. Així, a l'escala exterior només es pot pujar començant amb la cama dreta, mentre que a l'interior es puja primer amb la cama esquerra. La dutxa calenta escalfada amb alcohol també era una característica força singular. Curiosament, la casa no té cuina. Potser Dumont no menjava mai a casa...

Durant el dinar vam parlar d'un canvi de plans: i si anàvem fins a Ouro Preto? Per què no! Eren unes cinc hores de carretera plena de clots, més pensada per a una moto de tot terreny que no pas per a un cotxe... però com que podíem fer torns al volant, no semblava tan dolent.

Ouro Preto és una joia! Em recorda molt a Noto, a Sicília. Esglésies a vessar! Si hi hagués una granitera com el famós Cafe Sicilia, hauria estat una germana bessona perfecta!

La ciutat és fascinant i plena d'història. Es nota ben bé la riquesa que va generar la mineria de l'or.

El 1789, just quan a França esclatava la revolució, a Ouro Preto es va formar un moviment separatista anomenat Inconfidência Mineira, per aconseguir la independència de Portugal. El moviment s'inspirava en la Revolució Americana. El líder del moviment, Tiradentes, desgraciadament va ser penjat a la plaça principal de la ciutat.

La ciutat es troba al bell mig de la febre de l'or brasilera, que va començar als anys 1690. Hi ha mines d'or pertot arreu que es poden visitar.

Oficialment, 800 tones d'or van ser enviades a Portugal durant el segle XVIII. L'or era extret per esclaus africans. El Brasil va ser l'últim país del món occidental a abolir l'esclavitud. Quan finalment es va abolir el 1888, després d'anys de campanyes per part de l'emperador Pedro II, s'estima que quatre milions d'esclaus havien estat importats d'Àfrica al Brasil, un 40% del total d'esclaus portats a les Amèriques.

Aquesta és la cara fosca d'Ouro Preto. El poble es deia originalment Vila Rica i en algun moment el nom va canviar a Ouro Preto (Or Negre). Juntament amb Paraty, Ouro Preto és la ciutat millor conservada del Brasil que conec. Val la pena visitar-la, sens dubte.